4-0: No hi ha manera

La falta d'encert i dos penals en contra condemnen a l'Espanyol a Màlaga

No hi ha manera. La sort s'ha instal•lat en un altre lloc, impossible saber on, però, per descomptat fa temps que va abandonar a l'Espanyol. Ni tan sols unes engrunes es deixen caure per Montjuïc o als voltants de l'equip. Res. Res de res. Massa sinergies en contra, massa fatalitat, massa frustració continguda, tot i l'esforç i la suor de la seva gent.El partit de Màlaga, en el que l'Espanyol es jugava un bon número d'opcions d'escapar de la zona de descens, es pot resumir en dos minuts fatídics. Dos minuts que li donen la volta a tot: al plantejament, a la tensió, al lliurament… Dos minuts que van del 32 al 34 i que ho van trencar tot i li van canviar el signe al partit. Goitia, el porter del Màlaga, recordarà molt de temps aquestes jugades. Va aturar dos cops de cap gairebé a boca de canó de Moisés i Jarque de manera consecutiva dins de la seva àrea. Però, com és temps de puces, l'Espanyol va trobar un dur càstig en la jugada següent en la que, després d'una bona acció col•lectiva, Adrián va 'afusellar' a plaer a Kameni, Del 0-1 a l'1-0. I tocava una altra remuntada davant un equip que està en un moment dolç, dolcíssim… El Màlaga, que sentia l'olor classificatori de la zona UEFA, volia acostar-se una mica més a aquestes places oferint el repertori del que porta fent tot l'any: pressió, molta estratègia (cada córner a favor era un exemple de preparació i parsimònia que durava un minut), fortalesa defensiva i velocitat en atac. Amb només això ha tingut prou. Corren temps feliços a Màlaga, que ha sumat tretze dels últims quinze punts i això ha deslligat l'eufòria en un equip que encara no acaba de creure's la seva realitat actual. El mateix que l'Espanyol, al qual sembla haver abandonat qualsevol indici de fortuna, al qual no li surt res de res i que només pot oposar treball, lliurament i compromís en la seva desesperada lluita setmanal.Amb el partit marcat per aquesta jugada, l'Espanyol es va trobar nous arguments que avalen la seva desesperació. Al poc de començar la segona meitat, una jugada, en aparença intranscendent, va acabar amb falta de Lacruz dins l'àrea a Adrián. L'àrbitre, sense dubtar-ho, va xiular el corresponent penal i Apoño va fer encara més gran la diferència. Per si no n'hi hagués prou, un espectacular llançament de Valdo, que havia entrat per Rufete una mica abans, es va estavellar al travesser. Ni per aquestes.De res va servir, tampoc, que el Màlaga replegués files i que l'Espanyol tanqués durant molts minuts als locals a la seva àrea. Se sentien còmodes amb l'avantatge, segurs amb la situació i convençuts que, a la contra, donarien més disgustos. Era la llei del mínim esforç, que el rival es desgasti i es precipiti que tot va a favor. I així va ser. Així va arribar el segon penal en contra de l'Espanyol. Baha va fallar el seu primer intent però… Ayza Gámez va manar repetir i llavors va encertar. El mateix que Albert Luque, que va aprofitar un rebuig en curt de Kameni per posar el quart al marcador i sense més temps que per tornar a treure de centre.

Fitxa tècnica:

Málaga CF: Goitia, Ibán Cuadrado, Apoño, Calleja, Adrián (Albert Luque, min.78), Rosario, Duda (Nacho, min.70), Eli, M.Gaspar, Lolo i Baha (Luque D.A., min.87).

RCD Espanyol: Kameni, Chica, Lacruz, S. Sánchez, Román, Luis Garcia, Nené, Rufete (Valdo, min.65), Jarque, Moisés i Sielva (Coro, min.65).

Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez (C.Valencià). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Moisés (min.55), Jarque (min.82), Coro (min.89).Gols: 1-0, Adrián (min.34); 2-0, Apoño (min.56); 3-0, Baha (min.84); 4-0, Luque (min.91)